La desena edició de la Setmana d’Estudis Urbans pretén constituir-se en un àmbit de reflexió sobre un tema tan complex i d’actualitat com és les relacions entre ciutats i creativitats (en plural). En els darrers anys, s’ha produït abundant literatura al voltant d’aquesta relació cada cop més estreta.
L’objectiu del col·loqui és ampliar el debat prenent tres eixos bàsics que han de servir de fil argumental de les tres sessions. El primer eix és l’econòmic: la influència que la creativitat té –i pot tenir els propers anys– en l’economia de les ciutats. Tant la implantació d’empreses amb un alt contingut d’innovació com a la potenciació de les activitats econòmiques lligades a la cultura tenen un fort impacte en les economies locals perquè aporten un major valor afegit a la seva base econòmica.
La segona aproximació intenta explorar en quines direccions es pot treballar per fer una ciutat més creativa: l’aplicació de fórmules creatives en l’urbanisme, l’organització i la construcció de les ciutats. Es vol combinar l’anàlisi de casos concrets amb la reflexió de temes més generals com ara els sectors creatius com a element de transformació urbana, o si es possible planificar la creativitat dins la ciutat.
La tercera sessió es vol centrar en els efectes que les activitats creatives poden tenir en la dinàmica social. Des de la utilització de l’espai públic per a la realització temporal d’expressions artístiques fins a la conversió de l’art públic en un factor de cohesió social.
X Setmana d’Estudis Urbans
Lleida 2010
La desena edició de la Setmana d’Estudis Urbans pretén constituir-se en un àmbit de reflexió sobre un tema tan complex i d’actualitat com és les relacions entre ciutats i creativitats (en plural). En els darrers anys, s’ha produït abundant literatura al voltant d’aquesta relació cada cop més estreta.
L’objectiu del col·loqui és ampliar el debat prenent tres eixos bàsics que han de servir de fil argumental de les tres sessions. El primer eix és l’econòmic: la influència que la creativitat té –i pot tenir els propers anys– en l’economia de les ciutats. Tant la implantació d’empreses amb un alt contingut d’innovació com a la potenciació de les activitats econòmiques lligades a la cultura tenen un fort impacte en les economies locals perquè aporten un major valor afegit a la seva base econòmica.
La segona aproximació intenta explorar en quines direccions es pot treballar per fer una ciutat més creativa: l’aplicació de fórmules creatives en l’urbanisme, l’organització i la construcció de les ciutats. Es vol combinar l’anàlisi de casos concrets amb la reflexió de temes més generals com ara els sectors creatius com a element de transformació urbana, o si es possible planificar la creativitat dins la ciutat.
La tercera sessió es vol centrar en els efectes que les activitats creatives poden tenir en la dinàmica social. Des de la utilització de l’espai públic per a la realització temporal d’expressions artístiques fins a la conversió de l’art públic en un factor de cohesió social.