Les diverses edicions de la Setmana d’Estudis Urbans s’han caracteritzat per:
1. La qualitat de les jornades. S’ha reflectit, d’una banda, en els ponents convidats: gràcies a aquestes jornades han passat per Lleida alguns dels principals autors mundials sobre ciutats i urbanisme. D’altra banda, les publicacions de les actes han reflectit aquesta qualitat convertint-se en importants obres de referència en l’àmbit acadèmic.
2. La coordinació entre institucions. La Setmana d’Estudis Urbans és fruit de la col·laboració de quatre institucions de la ciutat:
Ajuntament de Lleida
Universitat de Lleida
Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya
Col·legi Oficial d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida
La bona entesa i l’aportació específica de cadascuna d’aquestes entitats explica la complicitat per tirar endavant, durant més de vint anys, unes jornades d’aquestes característiques.
3. La combinació entre caràter teòric i pràctic-aplicat, en bona part derivada dels diversos interessos dels organitzadors. Aquesta combinació li ha donat una característica peculiar a la Setmana i, al mateix temps, ha permès l’enriquiment mutu entre el món acadèmic i professional, compartint experiències i enfocaments diversos.
4. La oportunitat dels temes tractats i la seva relació amb les problemàtiques concretes de la ciutat de Lleida. Sempre s’ha pretés –i gairebé sempre s’ha aconseguit– vincular qualsevol edició de la setmana amb alguna problemàtica d’actualitat amb la ciutat de Lleida. Només cal repassar la cronologia per adonar-se’n. Se’n pot remarcar, però, alguns exemples.
L’edició sobre els centres històrics va servir d’alicient per iniciar la intervenció en el centre de la ciutat. La dedicada als espais lliures va coincidir amb els anys en què s’elaborava el pla d’espais lliures de Lleida. Les darrera Setmana sobre ciutats mitjanes va ser l’inici d’un ambiciós projecte que ha convertit Lleida en la ciutat líder d’una xarxa mundial. La darrera edició, sobre ciutat i universitat, es va plantejar també en un moment clau: amb l’impacte urbanístic de la construcció del nou campus de Cappont i l’opció estratègica de la ciutat per la creació d’un parc científic per reforçar la seva base econòmica agroalimentària.
Edicions anteriors
Les diverses edicions de la Setmana d’Estudis Urbans s’han caracteritzat per:
1. La qualitat de les jornades. S’ha reflectit, d’una banda, en els ponents convidats: gràcies a aquestes jornades han passat per Lleida alguns dels principals autors mundials sobre ciutats i urbanisme. D’altra banda, les publicacions de les actes han reflectit aquesta qualitat convertint-se en importants obres de referència en l’àmbit acadèmic.
2. La coordinació entre institucions. La Setmana d’Estudis Urbans és fruit de la col·laboració de quatre institucions de la ciutat:
La bona entesa i l’aportació específica de cadascuna d’aquestes entitats explica la complicitat per tirar endavant, durant més de vint anys, unes jornades d’aquestes característiques.
3. La combinació entre caràter teòric i pràctic-aplicat, en bona part derivada dels diversos interessos dels organitzadors. Aquesta combinació li ha donat una característica peculiar a la Setmana i, al mateix temps, ha permès l’enriquiment mutu entre el món acadèmic i professional, compartint experiències i enfocaments diversos.
4. La oportunitat dels temes tractats i la seva relació amb les problemàtiques concretes de la ciutat de Lleida. Sempre s’ha pretés –i gairebé sempre s’ha aconseguit– vincular qualsevol edició de la setmana amb alguna problemàtica d’actualitat amb la ciutat de Lleida. Només cal repassar la cronologia per adonar-se’n. Se’n pot remarcar, però, alguns exemples.
L’edició sobre els centres històrics va servir d’alicient per iniciar la intervenció en el centre de la ciutat. La dedicada als espais lliures va coincidir amb els anys en què s’elaborava el pla d’espais lliures de Lleida. Les darrera Setmana sobre ciutats mitjanes va ser l’inici d’un ambiciós projecte que ha convertit Lleida en la ciutat líder d’una xarxa mundial. La darrera edició, sobre ciutat i universitat, es va plantejar també en un moment clau: amb l’impacte urbanístic de la construcció del nou campus de Cappont i l’opció estratègica de la ciutat per la creació d’un parc científic per reforçar la seva base econòmica agroalimentària.